El CB Calella fa costat a Mar Balcells en la lluita per la igualtat de gènere al bàsquet català
Mar Balcells és jugadora del Bàsquet Ateneu Montserrat. Farta de la discriminació per raons de gènere, ha decidit moure peça i denunciar davant la Federació Catalana de Bàsquet el greuge comparatiu que pateix el bàsquet femení versus el masculí. Com ella diu: “Per les dones que han patit. Per les que hi som. I per les que vindran.”
La carta de Mar Balcells
La Mar es pregunta per un fet que no entén. Per què els partits de la Segona Catalana femenina, on juga el seu equip, els arbitra una persona i, en canvi, els de la mateixa categoria masculina i, fins i tot, una categoria per sota, dues? Per a ella, una clara situació de discriminació. I és amb aquesta idea que dirigeix una carta a la Federació expressant-los el seu desacord. I una altra, a tots els clubs catalans que tenen un equip femení a la categoria: “Us encoratjo a tots vosaltres, a enviar una carta mostrant el vostre descontentament amb aquest fet en nom del club o de les jugadores. Si ho fem tots junts ens tindran més consideració i aconseguirem que el problema passi a ser una prioritat i no sigui oblidat.”
La resposta
De moment, i segons ens explica la Mar, hi han mostrat interès aquests clubs: AEC Collblanc [l’Hospitalet], CEEB Tordera [Alt Maresme], Club bàsquet Quart [Gironès], CB Castellbisbal [Vallès Occidental], CB Pallejà [Baix Llobregat], i ara el nostre club, el CB Calella.
Diu Betty Cebrián, la primera jugadora de l’estat espanyol que va jugar a la WNBA: “No es pot anar en contra de la biologia. El que sí que demano és que tots tinguem els mateixos drets.” Aquesta és la reflexió d’una jugadora de bàsquet professional, on la comparació amb el bàsquet masculí fa que les desigualtats siguin molt més evidents. Elles parlen de salaris, de presència als mitjans de comunicació i de convenis col·lectius.
La Mar Balcells és jugadora del BAM, de la Segona Catalana. Una jove emprenedora que, d’un dia per l’altre, s’adona que a la mateixa categoria, però masculina, xiulen dos àrbitres enlloc d’un: “Em sento dolguda, decebuda i humiliada, com a jugadora, com a dona i com a persona.” Al bàsquet amateur, òbviament, la discriminació no arriba, ni pels diners, ni per la presència als mitjans, ni per una reglamentació del col·lectiu. Arriba per accions com aquesta que denuncia la Mar.
“Ens estan discriminant pel fet de ser dones“
Amb la Mar ens trobem a Barcelona, al barri d’Hostafrancs, on el Bàsquet Ateneu Montserrat juga els seus partits. Ho fem uns dies després de la presentació dels equips del club, un acte que compta amb l’assistència del president de la Federació Catalana de Bàsquet, Joan Fa, i en què segons l’escrit de la Mar: “Expressa el seu acord amb la meva postura.” Aquesta és la conversa
Soc exarbitre i pare de jugadora.. i m’agradaria fer algunes apreciacions …
– Son els clubs els qui decideixen quines categories volen amb arbitratge doble i quines no.
– El nombre d’arbitres disponibles en la actualitat no permetria que tots els partits de segona (masculina i femenina) tinguessin dos arbitres amb la suficient formació i categoria per arbitrar. Requeriria per exemple d’una reestructuració de les categories, reduint equips a segona catalana per fer front a la demanda de mes arbitres, o aconseguir més arbitres disponibles …. però donada la precaria retribució económica i el mal tracte social en general… es difícil conseguir noves vocacions.
– El cost addicional l’haurien de assumir els clubs en els seus pressupostos… suposo que augmentant quotes a les famílies….per que patrocinadors no hi han ….
– Un altre tema a discutir…. els arbitres reben menys diners quan arbitren un partit de segona femenina que quan ho fan de segona masculina. També s’haurien d’igualar tarifes … un altre cost mes pels clubs … mes cuota a pagar cada mes….
– Fins ara els clubs han estat cobrant el mateix a les seves jugadores que a els seus jugadors … quan es evident que els costos no son els mateixos ja que la carrega del cost arbitral es evidentment inferior (un sol arbitre i a mes cobrant menys) … No s’haurien de replantejar les quotes i pagar menys les noies que els nois??
La lluita de la Mar, és la de la meva filla demà, és la meva avui.