CB Calella, 70 – Barça, 75: amb el cap ben alt!

Molt grans!

Al final del partit, a la rotllana que els entrenadors fan amb els jugadors, en Quim Serra, el nostre entrenador, s’adreça als jugadors que, amb cara trista i plorosa, l’escolten dir: “Què més voleu?”. I un d’ells, li respon amb tota la sinceritat i espontaneïtat d’un nano de 12 anys: “Guanyar!” I un altre, sense poder reprimir les llàgrimes, em diu: “Hem perdut per mi.”

Doncs no, aquest partit no l’hem perdut. Aquest partit l’hem guanyat i l’hem gaudit, a la pista i a la graderia. Podíem haver guanyat el Barça? Sí, i tant. És més, l’hem tingut contra les cordes durant tot el partit. No oblidem el marcador al descans: 38-29. I fins i tot, hem tingut el triple, a pocs segons del final, que ens hauria pogut conduir a la pròrroga. Fa ràbia perdre quan ho tens a la punta dels dits? Clar que sí! Però el més important de tot és haver competit. Marxar de la pista sabent que ho has donat tot. I això heu fet, nanos! Al final, us hem arrencat un somriure…