Calella, 61-Boet Mataró, 56: la vuitena és nostra!

I una vegada més es repeteix el guió! Arrencar, ens costa. Remuntem a base d’actitud. I els finals de partit, són nostres. I així, anem fent. Ja en sumem 8. Ens hem acostumat a guanyar. I com ens agrada!!!

🏀 PARCIALS: 13-18; 22-14 [35-32, descans]; 10-15; 16-9

No volem que s’acabi mai aquesta història. Quin final de partit, novament! Com el dia del Sant Gervasi, la història s’ha tornat a repetir. Sortim una mica descol·locades, posem dels nervis l’Àlex, que comença a perdre la veu ja al primer quart, però, acabem guanyant els partits. Esforç extra per remuntar i final èpic. Aquest cop ens ha costat i molt, aturar el llançament exterior de l’equip mataroní, fins al punt que, qui com no vol la cosa, ens claven 5 triples de sortida. I desprès, a córrer totes. Arribem a perdre de 10, al primer quart, però, un parcial de 9 a 0 ens ajuda a maquillar el desgavell.

Laura Marquès, l’MVP del partit!

I ves per on, que un dia més hem de destacar l’equip. Tot i que, ens permetreu que fem una menció especial a la Laura Marquès, una de les nostres pivots. Les dades canten: 15 punts, 7 rebots i un 17 de valoració. I fent coses poc habituals per a la seva alçada, com agafar ella un rebot i en la mateixa jugada clavar un triple decisiu que suposa el 58 a 54 a molt poc pel final. La Laura ha estat important sota els taulells, lluitant cadascun dels rebots i imposant la seva alçada per treure més d’una jugada de 2+1. Per això, toca dir: “Felicitats MVP!”

L’afonia de la banqueta

Des de la pista, ens quedem amb dos moments dels “diàlegs-crits” constants d’algú que viu els partits amb tanta intensitat com les nostres jugadores: l’Àlex Moral, el nostre entrenador. El primer. Li diu al Jordi Fiérrez, el nostre segon, que el relevi en les odres, que ja ha cridat massa. I el segon, dirigint-se al nostre director tècnic, el Paco Garcia: “Els dilluns, a la feina, el meu cap hem diu: Què fas els diumenges, que arribes afònic?” No para quiet a la banda. S’agenolla, protesta, parla amb la taula i crida. Esperona a les jugadores de banqueta i també a l’afició, que aquest diumenge, ha fet costat l’equip amb una bona entrada. Els temps morts són de llibre!